Activitat assistencial

Accessibilitat i activitat per àmbits assistencials
En l’àmbit de l’Atenció Primària, una de les principals portes d’entrada al sistema, s’ha mantingut una molt bona accessibilitat. Els indicadors de visita en 48 hores, 5 i 10 dies se situen per sobre de la mitjana dels EAP de l’Anoia, amb percentatges globals del 57%, 73% i 88%, respectivament, fet que representa una millora de 3 punts percentuals respecte a l’any 2024.

Pel que fa a Salut Mental, tant en l’àmbit infantil (CSMIJ) com d’adults (CSMA), s’han assolit els paràmetres establerts pel Departament de Salut, amb una espera ordinària mitjana de 41 dies i de 10 dies en casos preferents. Es consolida, a més, el Programa de Col·laboració amb l’Atenció Primària, que permet garantir una atenció adequada en el recurs més idoni. El CASD manté una activitat estable i continuista respecte a l’any anterior.

En l’atenció especialitzada, s’han complert els objectius d’accessibilitat quirúrgica, garantint l’absència de pacients en llista d’espera fora dels terminis establerts. L’activitat del Bloc Quirúrgic s’ha mantingut estable respecte al 2024, amb un treball intens en la millora del rendiment dels quiròfans mitjançant una millor planificació i optimització dels horaris.
En Consultes Externes, s’ha avançat en la coordinació amb l’Atenció Primària per adequar la demanda i millorar la resposta assistencial. Durant el 2025 s’ha renovat el sistema de programació de cites, incrementant la informació disponible per als usuaris i reduint les modificacions. També s’ha desplegat el sistema d’interconsultes, amb un temps mitjà de resposta de 2 dies, fet que ha permès agilitzar la resolució de dubtes clínics entre professionals.

Tot i aquests avenços, es manté com a repte la gestió de les visites successives, amb un rati de 2,92 visites per cada primera visita. Cal continuar treballant amb la resta de dispositius del sistema per garantir que aquests pacients siguin atesos en el recurs més adequat i proper.
El Servei d’Urgències ha continuat amb la tendència de creixement dels darrers anys, amb un increment del 2% de l’activitat i un lleuger augment de les urgències que requereixen ingrés (+0,3%).

En l’àmbit obstètric, el 2025 ha estat un any de consolidació i creixement. Malgrat el context general de davallada de la natalitat, el centre ha incrementat un 4% el nombre de parts, mantenint un índex de cesàries per sota dels estàndards recomanats per l’OMS i el Departament de Salut.

Activitat ambulatòria i atenció intermèdia
L’activitat ambulatòria continua guanyant pes com a alternativa a l’hospitalització convencional. L’Hospital de Dia ha incrementat la seva activitat un 12%, consolidant-se com una eina clau per evitar ingressos i fomentar l’autonomia dels pacients. La rehabilitació es manté en nivells similars als de 2024, mentre que el servei de diàlisi ha experimentat un creixement del 13%.

L’Àrea d’Atenció Intermèdia ha continuat reforçant el seu paper en l’atenció a la cronicitat i la recuperació funcional, amb un increment tant en el nombre d’estades com d’altes. Destaca especialment el manteniment de l’estada mitjana de la unitat de recuperació funcional en 24 dies.

En els dispositius de Subaguts, Cures Pal·liatives i PADES, l’activitat també ha crescut, consolidant un model que permet atendre els pacients en el recurs més adequat, evitant hospitalitzacions innecessàries i respectant les seves preferències. En l’àmbit de la Dependència i la Discapacitat, s’ha assolit l’activitat prevista en línia amb els darrers anys.

Atenció a la complexitat i al pacient fràgil
Un tercer eix d’actuació prioritari ha estat el desenvolupament d’un model específic d’atenció a la cronicitat complexa i al pacient fràgil. S’ha reforçat l’atenció intermèdia i s’ha avançat en la coordinació assistencial en les transicions de pacients amb necessitats complexes, reduint la discontinuïtat i el risc associat als canvis de nivell assistencial. La consolidació de la metodologia MADIT-R ha dotat els equips d’un marc de referència per a l’abordatge integral d’aquests pacients, i el desplegament del projecte Mou-te ha contribuït a preservar la capacitat funcional de les persones hospitalitzades o en situació de fragilitat.

Innovació i incorporació de noves tecnologies i tractaments
Un eix transversal que ha guanyat pes creixent durant el 2025 ha estat la incorporació d’innovació assistencial, tant en l’àmbit tecnològic com farmacològic. En el terreny dels dispositius mèdics, s’ha avançat en la incorporació de bombes d’insulina que permeten un millor control metabòlic i una major autonomia dels pacients, i s’han renovat els equipaments endoscòpics amb nous aparells que obren la porta a tècniques diagnòstiques i terapèutiques fins ara no disponibles al centre. A la UCI, s’ha consolidat la hemofiltració contínua com a tècnica de suport renal avançat, reforçant la capacitat de resposta davant els pacients crítics més complexos.

En l’àmbit farmacològic, s’han incorporat nous fàrmacs oncològics i tractaments per a malalties autoimmunes i inflamatòries, ampliant les opcions terapèutiques disponibles per als nostres pacients i millorant l’equitat d’accés a tractaments d’alta complexitat sense necessitat de derivació.

Mirant cap al futur immediat, cal destacar el projecte d’incorporació de la cirurgia robòtica, previst per al 2026, que representa un salt qualitatiu en les capacitats quirúrgiques del Consorci i consolida el seu posicionament com a hospital de referència per a la seva població. Aquest conjunt d’iniciatives reflecteix la voluntat del Consorci de mantenir-se en l’avantguarda de l’atenció sanitària, incorporant la innovació de manera responsable, avaluada i orientada sempre a la millora dels resultats per a les persones.

Desenvolupament i participació professional
El cinquè eix ha estat el compromís amb el creixement i la implicació dels equips professionals. S’ha treballat en la reorganització dels professionals per àmbits d’atenció, serveis i unitats funcionals, amb l’objectiu de millorar la coordinació i clarificar els rols assistencials. Al mateix temps, s’han impulsat programes de formació orientats al nou model, amb especial atenció al desenvolupament d’habilitats relacionals i a la promoció de nous rols professionals que responguin als reptes actuals de l’atenció sanitària.

Model relacional i treball en xarxa
El sisè eix ha estat el reforç del model relacional, articulat en tres nivells complementaris. El primer és el del continuum assistencial amb el territori de referència —atenció primària, sociosanitari, salut mental comunitària i món local—, treballant l’adequació de l’activitat, la millora dels temps de resposta, els sistemes d’informació compartits i un calendari de consultories presencials i de formació compartida entre nivells. En aquest marc s’ha aprofundit en el treball conjunt en dermatologia, s’ha constituït un grup de patologia osteoarticular i s’ha definit un calendari propositiu d’activitat formativa compartida.

El segon nivell és el de la col·laboració amb hospitals de la vegueria d’un nivell de complexitat similar, del qual és exemple el suport prestat al Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i Garraf durant les inundacions, contribuint a garantir l’assoliment dels objectius de llista d’espera quirúrgica en urologia, cirurgia general, cirurgia ortopèdica i traumatològica i cirurgia vascular.

El tercer nivell és el del terciarisme, amb la consolidació de les aliances amb l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital del Mar de Barcelona en àrees com la cirurgia plàstica, la cardiologia i la cirurgia vascular. Aquesta relació persegueix una doble finalitat: oferir serveis de proximitat en tot allò que tècnicament podem resoldre al nostre entorn, i garantir l’equitat d’accés en aquelles situacions que requereixen dispositius o tecnologies especialitzades que no disposem, assegurant que cap persona quedi en desavantatge per raó del lloc on viu.

En paral·lel, s’ha produït un augment significatiu del nombre de pacients atesos des de la consulta d’atenció farmacèutica a pacients externs, aquells en tractament amb medicació de dispensació hospitalària, reforçant el seguiment farmacoterapèutic, l’adherència al tractament i la seguretat en l’ús dels medicaments pel tractament de patologies que s’atenen des de l’àmbit hospitalari.

Pel que fa a la formació especialitzada, durant l’any s’ha incorporat el farmacèutic intern resident (FIR) corresponent a la convocatòria del 2024. Actualment, el servei disposa de tres residents, un de primer any, un de segon i un de quart. Amb vista a continuar enfortint l’estructura docent, a la convocatòria de 2025 s’ha previst novament l’oferta d’una plaça FIR, amb l’objectiu d’assolir de manera progressiva la plena capacitat formativa del servei, amb quatre residents, un per cada any.

A més del creixement assistencial, el servei ha reforçat la comunicació amb els professionals, consolidant la publicació mensual del Butlletí de Farmàcia del CSA, que recull les principals novetats relacionades amb l’ús del medicament, així com l’enviament de notes informatives específiques al llarg de l’any.

En l’àmbit assistencial, s’ha mantingut la participació activa en les reunions de l’equip PROA hospitalari, amb el seguiment dels indicadors VINCat (Sistema de Vigilància Unificat de les Infeccions Nosocomials als hospitals de Catalunya), i la coordinació de l’equip PROA territorial per promoure un ús més adequat dels antibiòtics a la comarca de l’Anoia. Igualment, s’ha treballat per la millora de tots els objectius de qualitat de la prescripció farmacèutica (IQF) definits pel CatSalut, tant en les diferents línies assistencials del consorci com a nivell territorial dins l’Àrea de Gestió Assistencial (AGA).

Quant a qualitat, el Servei de Farmàcia ha renovat un any més la certificació ISO 9001:2015, assolint un grau de compliment del 96% i sense cap disconformitat detectada.

Finalment, en l’àmbit de la recerca, l’equip ha mantingut una presència activa en els principals esdeveniments científics del sector, amb la presentació de tres comunicació en format pòster al congrésd ela Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) i una altra comunicació en format pòster al congrés de la Societat Espanyola de Reumatologia (SER). Cal destacar, així mateix, que el resident de quart any ha estat guardonat amb el primer premi de recerca de residents del Consorci Sanitari de l’Anoia, una iniciativa impulsada pel mateix Consorci amb la col·laboració de l’Institut Català de la Salut – Catalunya Central i el suport de la MIPS Fundació Privada.